visitas web 
Hola Nanus:
Aquest cap de setmana hem fet una cosa diferent. Ens n'hem anat a Múrcia perquè és aprop i no fa gaire calor per anar en bici. Hem descobert noves rutes entre muntanyes, canteres de màrmol, matolls i rampes infernals. Ara bé: no hi havia ni un maleït tros d'arbre en tota la ruta. No sabeu pas el complicat que és en aquestes circumstàncies fer un pipi sense sortir en la portada del Blog del Boss ensenyant les vergonyes.
De Llaguetes res de res, ni d' O'sensei tampoc: és el Sherpa. Com s'orienta el paio!!. Sort n'hem tingut d'ell i el seu colega Jepe (de GPS sabeu?), que si no encara estariem donant voltes per sortir de Múrcia. A més em va ensenyar un camí de palmeres que surt de Barinas i et porta a los Baños de Fortuna de forma ràpida i sencilla sense donar-te'n compte. I el més curiós és que comença en direcció contrària al seu destí. Per cert ja li he explicat a en Quimet que fa més de trenta anys que està fent el camí incorrecte per anar de la Fuente la Higuera fins a Barinas. Pobre Quimet, quina pèrdua de temps.
El bombon Porcu ha estat a tope com sempre. El tio es fot a tirar com un home boig, i tu vas al darrera evitant el fregament de l'aire, agafat a la seva bici i en baixada; i el cor et va a 180 pulsacions. No sé que deu ser: l'entrenament, les condicions innates o els mocs que menja... si si té cops amagats el nostre Boss. Per si fos poc el dia de la sortida més dura em va fotre una putada que quasi m'hi quedo. Com que ell s'havia llegit el llibre de la ruta va portar la veu cantant. Em va dir que no esmorzesim a Barinas que ja ho fariem a Fortuna. "Toma" 15 km a tota "pastilla" darrera "l'apagafuegos". A Fortuna va ficar el cap dins un bar i em diu: Només hi ha una trista magdalena. Ja esmorzarem al següent poble que hi ha un lloc molt bó per repostar diu el llibre". Després de 10 km més encara més ràpids tot i ser pujada arribem al poblet. Eren dotze cases mal contades sense ni una ànima pel carrer. Per suposat tot era tancat i els personatges que trobavem rebuscant eren de películ.la. Així doncs ens vem aventurar a una etapa d'alta muntanya (una mena de Rocacorba més o menys) aprovisat amb una fantàstica bossa de gominoles i tres botellins d'aigua. Com que el tio és en Super Bombon Boss ho pot aguantar tranquilament, però un pobre mortal sense entrenament de superheroi... Quasi hi deixo la salut (i l'estòmac). En fi va ser dur però les grans vistes de tota la província murciana i fins a Granada van valer la pena.
PD - Jo li vaig tornar i al arribar al cim no li vaig fer la foto amb l'escut del Madrid de sucre, fins que no li va fer una mossegada. Ell pensava que ja li havia fet i se'l va començar a menjar, així doncs en la foto real veureu que en falta un trocet. Ala Madrí!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario