Aqui el Bala i el Boss moments abans de fer la sortida.
Aqui Rampetes preparant la btt.
La diferència aquest cop ha estat que tots vem prendre la sortida, sense cap averia prèvia, amb el crit de guerra característic: LA FEM TOTS JUNTS. Que no sé jo quina part d'aquesta frase tan senzilla i curta la gent no entén. En fi en Ralph, el Bala, el Jorobado (...és una història molt llarga) i en Rampetes (por un perro que maté...) vem prendre la sortida plegats. La veritat és que el ritme no era infernal (sobretot perquè no hi havia l'Angelito), però el nostre amic de 70 anys va començar a flaquejar molt aviat. Sort que el farmacèutic (si, si el Boss, el Jorobado baja), va portar pòssima màgica per tots nosaltres. Mireu si n'era de bona que la feina va ser nostre per seguir-li el ritme a partir d'aquest moment. Amb tot això el Bala va avançar-se una mica, per obrir-nos camí al mateix temps que guanyava nous amics a cada pas.
Gracies a altres fotografs tambe amb toca sortir de tant en tant.
Quan ens vem reagrupar en el primer avituallament (deu ser això anar junts...), va començar el meu xou: en una demostració de força bruta vaig trencar la cadena, vaig torçar la pota del canvi i em vaig quedar amb només tres o quatre combinacions de pinyons i plats. A partir d'aquí si que vaig haver de fer demostracions de força. Ara bé vaig anar fent fins al final (com els homes).
Cadena trencada per la immensa cantitat de wats que mou en Rampetes.
En Ralph esperan al Bala i en Rampetes(despues de l'epo tirava com un animal)
Una altre cosa va ser el que van fer el Boss i en Ralph, que van llençar les claus del cotxe del Jorobado, per poder-se retirar i no haver d'acabar la marxa. Sort que hi havia un fotògraf amb bon cor que les va recollir i els hi va donar a al Bala. Aquest per suposat no va parar i ens esperava a la meta (medalla d'or del grup). I en Ralph encara explicava que les marxes tan curtes no li agraden. Ho anava dient fins que el Boss li va dir que si volia podien acabar-la un cop recuperades les claus.
En fi molt bon rotllo i ningú ha pres mal, la ruta molt ben trobada entre tècnica i dura.PD- El bo del Bala només m'ha cobrat 50 euros per una peça per reparar la cadena (a muntaña tot és més car) i euros per tornar-li les claus al Boss.
Apa adeusiau bikers.
El gran triunfador de la colla.
PD:Tambe donar les gracies als organitzadors per portar-me en quad a buscar les claus per aquells corriols, impressionat com pujan.
No hay comentarios:
Publicar un comentario